Per tal de convèncer administracions i docents de la necessitat de formar ciutadans capaços de ser crítics davant les imatges que reben,AulaMèdia ha posat en marxa la campanya “Per una mirada crítica educació en comunicació“, presentada ahir en el transcurs d’un debat en què la professora de la UB Alba Ambròs va analitzar la recent proposta que el Parlament Europeu ha fet en aquest sentit. dissabte, 28 / febrer / 2009
Campanya "Per una mirada crítica: Educació en Comunicació"
Per tal de convèncer administracions i docents de la necessitat de formar ciutadans capaços de ser crítics davant les imatges que reben,AulaMèdia ha posat en marxa la campanya “Per una mirada crítica educació en comunicació“, presentada ahir en el transcurs d’un debat en què la professora de la UB Alba Ambròs va analitzar la recent proposta que el Parlament Europeu ha fet en aquest sentit. 
dimarts, 24 / febrer / 2009
En l'assignatura de llengua i imatge hem estat estudiant la publicitat, per això deixe en aquest blog el meu comentari sobre l'anunci "del soterrament de la coca cola"
EL SOTERRAMENT DE LA COCA COLA
RESUM DE L'ANUNCI
En aquest anunci se'ns pregunta qui aniria al nostre soterrament, a continuació ens mostren unes imatges dels qui anirien al de la "coca cola". Després trobem la resposta a aquesta pregunta, tot dependrà de com hàgem viscut, del que hem sigut al llarg de la nostra vida. Així, la coca cola ha sigut un producte important, és per això que trobem gent de tots els racons del món, de totes les edats, de totes les èpoques.... La cançó que acompanya la publicitat és "Somebody to love" de Queen.
Tot i que la finalitat de les publicitats és vendre el producte anunciat, la "coca cola" es ven sense necessitat de publicitat, i per tant aquest aunuci ha estat creat amb l'objectiu de fer-nos reflexionar sobre la nostra vida i la forma de viure.
ANÀLISI DE L'ANUNCI
L'anunci comença amb una pregunta molt directa: "T'has preguntat mai qui aniria al teu soterrament?" , per acabar sentenciant amb "Tot dependrà de com hages viscut". Tot aquest text apareix escrit i no en trobem cap oral. Finalment està el lema del producte: connecta, comparteix, viu.
Els moviments de càmera de l'anunci són sobretot plànols generals que es repetixen, a través del quals ens adonem de la quantitat de gent que es va afegint a la comitiva per anar al soterrament de la "coca cola". També apareixen primers plànols com per exemple del Sol a principi de la publicitat, al costat del qual està el text; així com la dona de raça negra que porta una brusa blanca i que està conduint envoltada de les flors roges que adornen el camió i l'home blanc i major, vestit de negre. Altres plànols que cal remarcar són: el pla americà d'una xica, que amb una brusa blanca i una jaqueta roja, representa molt bé els colors del productre que s'està anunciant, la "coca cola"; un plànol mitjà és el dels músics negres tocant instruments de vent.
Quant a la música, la publicitat està acompanyada per la cançó "Somebody to love" de Queen. Tot i ser un anunci espanyol la cançó és en anglés i ens parla sobre les ganes de lluitar en la vida i de trobar algú que ens estime. El seu ritme no és ni lent ni ràpid però si que va augmentant de volum a mesura que avança la publicitat, a l'igual que augmenta la quantitat de gent que va al soterrament del producte.
Com ja hem dit abans el producte que s'anuncia és la "coca cola". L'anunci va dirigit a tots els públics, ja que en aquest, apareix tot tipus de persones, i cadascú representa una cosa. "Coca cola" parla de la mort però des d'un punt de vista totalment optimista, amb una perspectiva d'unió i d'igualtat. Aquest espot és una invitació a viure la vida al màxim, a compartir-la amb els altres i a exprimir cada moment. A través de la pregunta inicial, "coca cola" ens fa plantejar-nos de quina manera vivim la vida. Les persones, els animals i els objectes que apareixen a l'anunci ens ajuden a reflexionar sobre aquest aspecte.
"Coca cola" ha sigut un producte important per a tots (la gran quantitat de gent que va a donar-li l'últim adéu), des de la seua creació (com a exemple d'antiguitat les imatges del barri on ha estat grabat l'espot, un lloc antic i vell de Xile, igual que els cotxes que es troben pel carrer, les xiques amb banyadors dels anys 60...), ha estat en els moments de diversió (els corredors de San Fermí), però també en els dolents (els voluntaris que anaren per netejar les platges de Galicia després de l'enfonsament del Prestige), és un producte que ens fa somiar i creure en coses impossibles (el superheroi, els saltimbanquis), que promou la igualtat (blancs i negres, homes i dones, vells i joves, discapacitats), la generositat (una dona major donant una "coca cola" a un xic). En conclusió, és un producte tan bo, que fins i tot els peixos el volen (el gran peix que ix al final i es s'engul el féretre).
Finalment resumeix tots aquests valors amb el seu lema "connecta, comparteix, viu", és el que hem de fer si volem que el nostre soterrament siga tan multitudinari com el de "coca cola".
EL SOTERRAMENT DE LA COCA COLA
RESUM DE L'ANUNCI
En aquest anunci se'ns pregunta qui aniria al nostre soterrament, a continuació ens mostren unes imatges dels qui anirien al de la "coca cola". Després trobem la resposta a aquesta pregunta, tot dependrà de com hàgem viscut, del que hem sigut al llarg de la nostra vida. Així, la coca cola ha sigut un producte important, és per això que trobem gent de tots els racons del món, de totes les edats, de totes les èpoques.... La cançó que acompanya la publicitat és "Somebody to love" de Queen.
Tot i que la finalitat de les publicitats és vendre el producte anunciat, la "coca cola" es ven sense necessitat de publicitat, i per tant aquest aunuci ha estat creat amb l'objectiu de fer-nos reflexionar sobre la nostra vida i la forma de viure.
ANÀLISI DE L'ANUNCI
L'anunci comença amb una pregunta molt directa: "T'has preguntat mai qui aniria al teu soterrament?" , per acabar sentenciant amb "Tot dependrà de com hages viscut". Tot aquest text apareix escrit i no en trobem cap oral. Finalment està el lema del producte: connecta, comparteix, viu.
Els moviments de càmera de l'anunci són sobretot plànols generals que es repetixen, a través del quals ens adonem de la quantitat de gent que es va afegint a la comitiva per anar al soterrament de la "coca cola". També apareixen primers plànols com per exemple del Sol a principi de la publicitat, al costat del qual està el text; així com la dona de raça negra que porta una brusa blanca i que està conduint envoltada de les flors roges que adornen el camió i l'home blanc i major, vestit de negre. Altres plànols que cal remarcar són: el pla americà d'una xica, que amb una brusa blanca i una jaqueta roja, representa molt bé els colors del productre que s'està anunciant, la "coca cola"; un plànol mitjà és el dels músics negres tocant instruments de vent.
Quant a la música, la publicitat està acompanyada per la cançó "Somebody to love" de Queen. Tot i ser un anunci espanyol la cançó és en anglés i ens parla sobre les ganes de lluitar en la vida i de trobar algú que ens estime. El seu ritme no és ni lent ni ràpid però si que va augmentant de volum a mesura que avança la publicitat, a l'igual que augmenta la quantitat de gent que va al soterrament del producte.
Com ja hem dit abans el producte que s'anuncia és la "coca cola". L'anunci va dirigit a tots els públics, ja que en aquest, apareix tot tipus de persones, i cadascú representa una cosa. "Coca cola" parla de la mort però des d'un punt de vista totalment optimista, amb una perspectiva d'unió i d'igualtat. Aquest espot és una invitació a viure la vida al màxim, a compartir-la amb els altres i a exprimir cada moment. A través de la pregunta inicial, "coca cola" ens fa plantejar-nos de quina manera vivim la vida. Les persones, els animals i els objectes que apareixen a l'anunci ens ajuden a reflexionar sobre aquest aspecte.
"Coca cola" ha sigut un producte important per a tots (la gran quantitat de gent que va a donar-li l'últim adéu), des de la seua creació (com a exemple d'antiguitat les imatges del barri on ha estat grabat l'espot, un lloc antic i vell de Xile, igual que els cotxes que es troben pel carrer, les xiques amb banyadors dels anys 60...), ha estat en els moments de diversió (els corredors de San Fermí), però també en els dolents (els voluntaris que anaren per netejar les platges de Galicia després de l'enfonsament del Prestige), és un producte que ens fa somiar i creure en coses impossibles (el superheroi, els saltimbanquis), que promou la igualtat (blancs i negres, homes i dones, vells i joves, discapacitats), la generositat (una dona major donant una "coca cola" a un xic). En conclusió, és un producte tan bo, que fins i tot els peixos el volen (el gran peix que ix al final i es s'engul el féretre).
Finalment resumeix tots aquests valors amb el seu lema "connecta, comparteix, viu", és el que hem de fer si volem que el nostre soterrament siga tan multitudinari com el de "coca cola".
dimecres, 28 / gener / 2009
La classe fantàstica!
Enguany els alumnes que hem decidit cursar la meravellosa assignatura de Valencià Llengua i Imatge, volem dur a terme diferents projectes, com un programa de televisió sobre els 25 anys dels premis Joan Fuster, i un curt al voltant de la infidelitat.Al primer trimestre hem estudiat la història del cinema i hem visionat els films següents:
- Ciutadà Kane
- Blade Runner
- To be or not to be
- Singing in the rain
També férem algunes pràctiques amb el cromakey i alguns esquetxos.
divendres, 13 / juny / 2008
Adéu...
Els alumnes d'audiovisual hem acabat aquest curs que ens ha resultat molt gratificant, encara que han quedat alguns projectes per fer. Estem molt contents dels resultats. El projecte més ambiciós ha sigut el curtmetratge "UTOPIA", encara que al principi les coses pareixien molt complexes, perquè érem un grup molt nombrós i ens costava posar-nos d`acord en la majoria de les coses, però finalment hem assolit els objectius proposats a l'inici d'aquest curs.Però hi ha un fet que ens posa trist, que a l'any que ve no ens vorem... ja que cadascú farà el seu camí... =(
Molts abraços!!!!
Molts abraços!!!!
dissabte, 1 / desembre / 2007
Un anunci incòmode
Cada vegada més, la societat -amb alguna excepció- pren consciència sobre un tema que ens afecta a tothom: el canvi climàtic. Els mitjans de comunicació -el món de la publicitat- i algunes ong com "greenpace" han llançat la proposta a diferents companyies publicitàries sobre aquest problema, i a més a més situar-nos en l'any 2030, quan el canvi és irreversible. Canal+ va emetre el mes passat un programa on ens mostra aquests spots i com va ser creats. Vos deixe amb la primera part.
divendres, 30 / novembre / 2007
THE GREAT GRAN ROBBERY (1903)
Hello!!
Altra vegada asi..
Aquesta volta anem a fer un homenatge a la pel.lícula "The great train robbery"(1903) dirigida i fotografiada per Edwin S. Porter.
Sinópsis: primera pel.lícula de cine de l'oest on es relata un robatori en un tren, en temps on els foragitats encara existien.
Va ser la primera que es va realitzar en el cine i la primera que va incorporar noves tècniques. Està basada en un conte de Scott Marble i dura aproximadament 12 minuts.
Com tots sabeu, abans no tenien molt mitjans per a fer-la i aleshores la pel.lícula està realitzada en blanc i negre, no hi ha so (per tant s'exageren molt els gestos), no hi ha efectes especials, apareixen escenaris tant exteriors com interiors però que es repetixen molt, s'introduix la tècnica del travelling del tren... (entre altres).
El més destacat de la pel.lícula es el final, on apareix el dolent disparant a un"espantat" públic, en un primer pla.
Jenny
Altra vegada asi..
Aquesta volta anem a fer un homenatge a la pel.lícula "The great train robbery"(1903) dirigida i fotografiada per Edwin S. Porter.
Sinópsis: primera pel.lícula de cine de l'oest on es relata un robatori en un tren, en temps on els foragitats encara existien.
Va ser la primera que es va realitzar en el cine i la primera que va incorporar noves tècniques. Està basada en un conte de Scott Marble i dura aproximadament 12 minuts.
Com tots sabeu, abans no tenien molt mitjans per a fer-la i aleshores la pel.lícula està realitzada en blanc i negre, no hi ha so (per tant s'exageren molt els gestos), no hi ha efectes especials, apareixen escenaris tant exteriors com interiors però que es repetixen molt, s'introduix la tècnica del travelling del tren... (entre altres).
El més destacat de la pel.lícula es el final, on apareix el dolent disparant a un"espantat" públic, en un primer pla.
Jenny
dimecres, 28 / novembre / 2007
Sempre ens quedarà París!!!
Un dels classics més coneguts del cinema està d'aniversari. Fa 65 anys que es va estrenar la pel·licula "Casablanca". De Casablanca han sortit frases mitiques com "Sempre ens quedarà París".
La cançó "As time goes by" havia estat creada 10 anys abans del rodatge i gràcies a la pel·lícula ha passat a la historia. Casablanca va costar 869.400 dolars que en aquella època era una xifra molt important.
Cristina
La cançó "As time goes by" havia estat creada 10 anys abans del rodatge i gràcies a la pel·lícula ha passat a la historia. Casablanca va costar 869.400 dolars que en aquella època era una xifra molt important.
Cristina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
